Elvira Roca-Sastre publica el seu segon llibre de poesia, La finestra oberta, que va guanyar  el Premi Grandalla de Poesia 2006. Després de l’interessant experiment de la seva primera obra, Poemes, on l’escriptora oferia poesies en  tres llengües, E. Roca- Sastre ens sorprèn amb una obra molt més madura, treballada, intel·ligent i plena de sensibilitat.  Poemes va suposar la irrupció a la llum pública d’uns poemes llargament guardats:  un recull de la seva experiència poètica, de les seves lectures i de la seva trajectòria vital. A La finestra oberta hi trobem tota la fermesa d’una  escriptora que ha trobat ja una posició sòlida en la seva paraula poètica: l’opció per una llengua, el refermament en alguns temes i l’exploració d’algunes formes.

Hi ha diversos aspectes a remarcar en aquest llibre; el primer seria l’interessant joc de les veus poètiques. La  primera persona ofereix  les experiències doloroses, la intimitat reflexiva, la consciència melangiosa i la cerca d’una esperança que pot venir en un pam de cel blau.  L’impressionant “Ulls de pluja” en seria una mostra. La segona recull les paraules no dites a les persones que estima, que l’envolten i que li fugen, perquè el silenci o la mort se les endú o perquè el temps les ha esborrades.  El poema “Germà”  en seria un exemple esplèndid. La primera persona del plural  -en són les menys- busca de vegades complicitats impossibles i experiències compartides, viscudes  ahir i recordades avui amb dolor, amb desconcert o amb desig.

Un altre aspecte interessant és la varietat d’escenaris on transcorren els poemes, i que l’autora dibuixa en pinzellades segures i amb una iconografia que comença a ser pròpia. Lluna, mar, aigua, carrers silenciosos,  sorolls de fons, una taula d’un bar, paisatges urbans, països més viscuts que visitats  (“Cel de Kensington”,”Polònia”). Les imatges es van trenant amb les reflexions amb sobrietat i delicadesa, donant un to reflexiu i plàstic alhora.

La finestra oberta presenta una edició acurada, amb una bellíssima portada que reprodueix un quadre de Josep Roca Sastre, i que ens convida a compartir  amb l’autora una mirada que va de dins  a enfora, de la penombra interior a la claror del món. Del passat  viscut al futur incert. Un llibre esplèndid d’una autora que, en una maduresa vital i intel·lectual envejable, ens convida a compartir la seva paraula poètica.