La cosa pròpia d'un capità de vaixell és mantenir el rumb i tenir cura de la seguretat de la nau. A un metge li compet la salut del malalt. Què és la cosa pròpia de l'home simplement com a home?

La tradició grega i cristiana creuen poder donar una resposta a aquesta pregunta però, des de fa ja temps, sobre elles semblen ploure bombes que, si bé no han aconseguit destruir-les, sí han aconseguit desplaçar-les de moltes posicions culturals i, per descomptat, de l´anomenada cultura de masses.

La qüestió principal és si la tradició clàssica te raó. Pot parlar-se de la finalitat de l´home, dels seus recursos, del saber que li convé?  Bénéton no se n'ocupa, d´això. Es limita a analitzar què passa quan la cultura tracta d'organitzar la vida humana sense tenir cap resposta a aquesta pregunta ni creure que es pugui aconseguir.

I la cosa que passa és que la llibertat ja no compta amb cap rumb preestablert. "Caminante, no hay camino, se hace camino al andar". Cap a on?  Cada un és senyor del seu destí, diu el manual. Sigues tu mateix, proclama el una mica cursi eslogan. O, el que és el mateix, el camí és de la teva elecció i pel fet de elegir-lo val tant com qualsevol d´altre.

Concepció de la qual resulta - imperi de la llibertat subjectiva - que tant val l´estudiós com el mandrós, el científic com el xerraire, el perseverant com l´inconstant. Tots som iguals gràcies al fet que la nostra llibertat és enterament abstracta. Vet aquí la igualtat per defecte.

Val la pena mirar una mica les contradiccions d´aquesta idea. Béneton proporciona al respecte una bona anàlisi, com també de la cultura organitzada sobre aquest principi.

Professor de ciència política a la facultat de dret de Rennes, Bénéton ha aconseguit escriure un llibre de filosofia raonablement clar, no del tot ben ordenat i exagerat en ocasions.